dissabte, 26 de gener del 2013

Violència sexual, demostració de poder patriarcal (1a part)

Des que vaig decidir fer una saga de posts sobre aquest tema, han passat gairebé 3 setmanes, perquè no volia fer una denúncia pública únicament, volia aportar elements i continguts fonamentats per fer una esquerda en la crosta patriarcal, i per això he trigat més temps...aquest és el primer post de 3, si el trobeu interessant, feu difusió:

Com a violència sexual, entenem qualsevol acte d'índole sexual exercit per una persona, generalment un home, en contra del desig i la voluntat d'una altra persona, generalment una dona i/o nen/a que es manifesta com amenaça, intrusió, intimidació i/o atac, i que pot ser expressat de forma física, verbal, emocional, serà considerada violència sexual. Aquest tipus de violència és un atac material o simbòlic a la llibertat i dignitat de les dones, i produeix greus efectes en la salut i integritat física, moral i psíquica.

Entre el 95-99% de les víctimes de violència sexual són dones. El 92% dels perpetradors són homes. Aquesta realitat contundent, fa que es tipifiqui com una de les formes de violència Masclista. Tan en la violència sexual com en la violència masclista a l'àmbit de la parella, s'evidencia la interrelació entre violència, abús de poder i sexualitat. Els mites i prejudicis existents dificulten la seva persecució i condemna, perquè naturalitza el vincle entre sexe i violència.

La por de les dones a patir atacs i agressions sexuals és inculcada durant tota la seva socialització, amb una contradicció important, el patriarcat obliga a les dones a ser sexualment desitjables i atractives en tot moment, les exposa com a objectes sexuals de forma pública, però al mateix temps elles són les responsables de protegir la seva virginitat i no "incitar" la sexualitat dels homes...el mite de la provocació, un doble joc molt perillós, que bloqueja les respostes d'autodefensa, ja que és una por/pressió/contradicció que viu amb ella tota la vida , construcció social que ha determinat un conjunt de representacions vinculades a imatges,sentiments,afectes, experiències sentides,...la por a la pròpia por...la violència  és l'estratègia fonamental per mantenir aquest esquema d'autoritat, que condueix a limitacions i restriccions en la seva llibertat com a persona de ple dret, i això és una injustícia social, per això la violència sexual és un problema social, inherent al sistema patriarcal.

Hi ha moltes formes de violència sexual que passen desapercebudes, un continuum del més simbòlic al més extrem, d'experiències desgraciadament quotidianes, com les conductes d'assetjament sexual, i al mateix temps aquests conductes d'assetjament formen part del repertori de conductes que els homes han d'exercir per reafirmar la seva masculinitat heterosexual masclista ( típiques i pròpies de la masculinitat tradicional hegemònica), consolidant els estereotips de gènere, encobrint tan fets violents com els seus perpretadors camuflats en la societat, aquest és el procés d'invisibilitat social.

És important destacar que el 98% dels homes agressors sexuals són persones conegudes per la  víctima, és a dir només un 2% era un desconegut. Per això el concepte de violència és inseparable del concepte de gènere, les violències s'originen, es retroalimenten per la discriminació, l'opressió i la diferència social i subjectiva establerta pel sexisme.

Continuarà...

Ruben Sanchez




3 comentaris:

Nalataia Tubercle ha dit...

Totalment d'acord. Aquesta societat nostra està fins al cap damunt de prejudicis, estereotips i contradiccions.

Si som sexualment atractives; ens culpen per ser-ho. Si no ho som, també.

Com a dona, m'indigna molt el fet d'haver de vigilar com vestim, com caminem, fins i tot, com ens comportem de cara a la galeria per els judicis sense fonament que gran part del sector masculí ens aplica.

Entenc que, a primer cop d'ull, una persona entra pels ulls (tant si és home com si és dona). És inevitable... però, és necessari jutjar? És just que et diguin que ets poc femenina perquè no t'agrada maquillar-te? O posar-te vestits? Sóc tant dona com les que ho fan. I cap home té dret a dir-me el contrari.

No comento gaire sovint però m'agrada molt el teu bloc. Espero amb moltes ganes les pròximes entregues ^^

Alba ha dit...

"Yo quería sexo, pero no así" aquest article parla de les agressions sexuals i explica el que comentes de que els agressors acostumen a ser coneguts de la víctima i de quina manera aquest fet i el sentiment de culpabilitat dificulten que es denunciï.

http://www.eldiario.es/sociedad/queria-sexo_0_72093264.html

Anònim ha dit...


He sido siempre una mujer activa,a nivel sexual.Tuve mi primera experiencia muy joven,con otro joven maravilloso y que me hizo sentir una mujer,aunque éramos dos críos.El tiempo pasa y el que era tu primer amor,dá paso a otros amores...hasta que crees que la elección es la correcta, y en un porcentage bastante alto, por nuestra actividad sexual.
Hasta que las cosas se ponen feas, muy feas...un embarazo, un bebe con poblemas,una pareja atroz...y con un deterioro físico importante...a los cinco meses de parir, me tuvieron que operar, porque tuve todo ese tiempo la episio abierta,con granulomas y el dolor correspondiente...Un año entero, para recuperar el lateral izdo de mi vagina...un año lleno de abusos sexuales,llanto, humillación, y calificativos del tipo "no sirves ni para follar"...No sé si por orgullo o más bien por estupidez, cuando por fin conseguí separarme, mi ex marido se llevo 3 años más viniendo a mi casa como si fuera la suya,y con un chantage emocional importante...para portarse bien con mi peke,yo accedía a lo que me pidiera. Pocos días antes de acabar denunciándolo, el día de navidad del 2006, vino a casa a ver a su hijo y a traerle un regalo de papa noel.Ese día fué el último que me intentó follar...y me dijo que yo no tenía que estar con nadie, que él vendría dos días a la semana a casa a satisfacerme.Mientras,él,ya vivía con su pareja.
No me siento orgullosa,porque lo que quería demostrar es que si servía para follar,pero no a él, que tantas lágrimas me hizo derramar con violaciones,vejaciones,bofetadas...mientras vivía conmigo...Cómo puedes explicar qué durante el postparto te viola tu marido???Qué si mi vagina estaba destrozada,a parte del parto espantoso que tuve,era por sus abusos continuados? A quién le explicas que mientras dices NO,NO,NO...te coge y tú sólo lloras...A quién le cuentas que mientras abusa de tí,te va insultando y diciendo que no me pasaba nada,que lo único que yo quería era castigarlo? Cómo se gestiona algo así????
Akbas deshecha,pero te acabas recuperando,aunque a día de hoy, aún tengas algún día malo...
Como se pasa del amor al odio, se pasa del placer al dolor...NO es NO y si tu pareja no te respeta,huye de su lado, sin mirar atrás,sin treguas,sin acercamientos...no sale bien,sólo puedes ir a peor...
Un abrazo enorme a todas las mujeres violentadas,violadas,vejadas...Un último detalle,aprended de este mal trago.Aprended del dolor.Aprended a distinguir entre el si y el no.Si algo se aprende después de según que experiencias, es que depende a quien tengas delante,te alerten las alarmas de tu inconsciente.Haz caso a tu instinto,no suele equivocarse.
Roben,gracias por dejarme este espacio y gracias por tu comprensión y acompañamiento.
Salud!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...