La veritat que jo vaig content per conèixer en persona a Vera, i vaig sortir enfortit, perquè la meva sorpresa quan vaig preguntar-li a Vera sobre el paper del paradigma de la Resiliència en els serveis i recursos que hi ha a Palestina en l'abordatge de la violència masclista, em va comentar que ella estava realitzant actualment una investigació sobre com les xarxes socials, internet i el ciberfeminisme pot desenvolupar la capacitat de resiliència en les dones, ella també es va sorprendre per la pregunta, i us prometo que no havia llegit prèviament res, simplement és el tema que més m'agrada, em fascina la resiliència, i per això sempre intento saber més a través d'altres experiències, compartint els coneixements de dones sàvies com Vera.
Aquí va el resum de la seva intervenció el passat 18 de novembre de 2011 a l'Espai Francesca Bonnemaison:
Va començar convidant-nos a fer les preguntes i ella va contestar i articular així la conferència: Va començar parlant sobre el sentiment de "vergonya", i les diferents connotacions segons la cultura, dins la cultura àrab, la vergonya té fortes conseqüències per a les dones, perquè la vergonya no és individual, sinó que afecta a tota la familia, tota la comunitat, perquè afecta a l'honor. La sexualitat de la dona palestina va lligada a l'honor, ha de preservar la virginitat per damunt de tot, i la seva pèrdua a causa de la violència sexual, l'abús, l'incest,...a més tindrà el risc de ser "assessinada per honor", si la dona violentada aconsegueix fugir, la familia no oblida.
Vera va explicar que fa escassament 3 mesos que els "Assassinats per honor" están tipificats com a delicte en el codi penal a Palestina, fins llavors eren castigats amb penes de entre 6 mesos i 1 any de presó, entesos com una reacció a una acció. Palestina és el primer país àrab en considerar delicte aquest tipus d'assassinats. La impunitat que envolta a l'agressor, queda amagada per la culpa de la víctima, la culpa és opressió social i política. Vera destaca la gran quantitat de dones palestines líders en la lluita de drets socials i polítics, la doble opressió també ha fet més fortes a aquestes dones, més resilients.
"Les noves tecnologíes empoderen a les dones", facilita compartir i comparar realitats, sortir dels murs de formigó, arquitectónics, físics i mentals. Obrir més alternatives a la dona palestina, que no tingui un únic destí als 18 anys : casar-se i tenir fills. Canviar-ho tot!!! Tenir alternatives de vida en llibertat, i per això és bàsic combatir la incomunicació, a través de sensibilització, difusió, materials ( documentals, películes)
Vera es planteja que falla la primera i segona socialització, ja que la familia té un pes molt important, els valors conservadors guien l'actitud i conducta de la persona. S'han de modificar els currículums educatius perquè incorporin la perspectiva de gènere. Cal treballar amb el professorat, perquè si el contingut té perspectiva de gènere, però l'equip docent que l'ha d'executar té creences i actituds masclistes no farem res, s'ha de formar al professorat amb perspectiva de gènere.
La violència masclista travessa totes les cultures, païssos, classe social,...la ocupació de Palestina és un factor més de risc, facilitador de la violència masclista, provoca més intensitat en el sinus de les relacions socials.
Vera explica que els homes s'han de qüestionar la seva masculinitat tradicional i el seus rols conservadors, si els homes es senten amenaçats per l'empoderament de les dones, es tornen agressors.
Una forma de violència masclista és la precarietat i explotació laboral de les dones. Capacitar a dones i a homes per trencar l'status quo. Trencar i acabar amb el control de la sexualitat que pateixen les dones a tot el món, la violència masclista és estructural.
Comenta que han prohibit un documental de 7 minuts, "Dulce y amargo" perquè emfatitzava la fraternitat i força de les dones.
Per acabar l'acte, Vera va llençar un missatge d'esperança, de força possitiva, que hem de confiar en les persones, en una interacció respectuosa per canviar el món,hem de parlar, no tenir por a dir les veritats a la cara dels opressors.
www.gtc.ps
1 comentari:
En un país que és masclista, no puc deixar d´intentar entendre altres cultures. La cultura árab es desconeguda per a mi, i encara que hi he estat allà i he hagut de tapar-me, moltes d´aquelles dones es resisteixen a deixar de cobrir-se. Elles diuen que es la seva elecció, que ningú els hi imposa,(m´ho va dir una de elles, la que només treia un ull per la punta del mocador negre).Sé que estàn lligades; i la religió , així com la cultura i les arrels familiars, les fan actuar en la majoria de casos,de la manera que ho fan. Em congatulo que hagin decidit posar una pena per fi,encara que de moment sigui només a Palestina, a les families que maten a les noies que no són verges per el que sigui. La força em segueix arribant gràcies al Dit i espero que el rebutj de Palestina sigui només el principi d´una succeció d´altres pobles, conscients que les dones existeixen com a tal, que no són objectes per fer transaccions. Gràcies per l´article tant interessant i per la força que transmet. Gracies sempre.
Publica un comentari a l'entrada