dijous, 8 de desembre de 2016

Beneficis de la deconstrucció?

Article publicat a:  http://lasoli.cnt.cat/02/12/2016/beneficis-de-la-deconstruccio/

Per deconstrucció s'entèn un procés de transformació personal i de canvi radical, prèviament hi ha un procés d'introspecció, de reflexió profunda de com ens hem format com a homes dins el patriarcat, per després executar la rebelió contra aquesta socialització masclista.

És un procés que comença amb moltes preguntes que requereixen de molta sinceritat amb un mateix.
La primera potser seria quins referents masculins hem tingut quan érem nens? Quins referents dins la nostra família, del nostre barri, del nostre grups d'amics, dels professors, del món del cinema, del futbol, de la música, de la televisió...? Com éren  o com són aquests referents? Quins atributs tenen? Com els definiriem com a homes? forts, temeraris, poderosos, violents, competitius,...freds, poc comunicatius, egoïstes, estrategues,...i preguntar-nos com aquests referents contestarien les següents preguntes que a la vegada ens fem a nosaltres mateixos:

-Com ens relacionem amb altres homes? com ens saludem? Ens estrenyem fort les mans, ens donem cops a l'esquena, saccejades, cops de puny a les espatlles? Ens fem petons?
-Com interaccionem amb altres dones?
-Quin rol i quines tasques desenvolupem dins el domicili? Quan de temps dediquem en comparació a les dones de la família a netejar, endreçar, comprar, cuinar,...?
-Quin paper juguem en la criança, cura i educació de les criatures? El rol desenvolupat és d'autoritat, de passotisme, indiferència, d'imposició, de crits, d'intimidació...?
-Quina actitud i paper hem realitzar quan un membre de la família s'ha posat malalt? I si els malalts som nosaltres com actuem?
-Quin poder adquisitiu tenim o hem acumulat? 
-Com a homes disposàvem d'agun espai privilegiat dins la casa? una habitació pròpia per les aficions? el sofà on millor es veu la tv? l'hort on marxar cada cap de setmana? es negociava o no el temps lliure? Sempre hi havia prioritats abans que estar amb la família?
-Quin rol i actituds mantenim durant les relacions sexuals? 
-Com hem actuat en les relacions sexo-afectives? Com em gestionat els gelos? Com parlem de les exparelles un cop s'han trencat les relacions? Quin tipus de relació construïm després del trencament? Som respectuosos quan no volen saber res de nosaltres? Si és així perquè?
-Com actuem i som amb els nostres amics? Hi ha diferència si hi ha dones dins el grup? Realitzem o es realitzen acudits masclistes, bromes sexistes, comentaris homòfobs i/o vexatoris cap a les dones...?
-En relació a la cura del propi cos i de la salut: Som negligents o abandònics? Som hipersensibles i hipocondríacs? Som agressius vers nosaltres mateixos? Ens resistim a anar al metge o preocupar-nos de prendre medicació quan estem malalts?
-Infravalorem el treball, sou, dedicació de les dones a la família? 
-En relació al control de l'economia hi ha obssessió o despreocupació total?
-Quins tipus de jocs i películes ens agradem més? tenen a veure amb la belicositat i la violència?
-Al Carrer, a l'espai públic: com actuem, com ens seiem en els transports públics, com caminem, com mirem?
-Ens costa escoltar? Ens costa callar? Ens costa reconèixer els errors? Ens costa mantenir-nos en un segon pla?
-Què fem amb les nostres emocions? les compartim? les expressem? les canalitzem o les tapem?

De totes les respostes es pot fer un "mapa de la masculinitat", no hi ha respostes correctes o incorrectes, però serveix per valorar i saber quin és el punt de partida, sobretot totes aquelles conductes que hem integrat en el gran conjunt de la "normalitat", la naturalitat patricarcal.
Contra quines de les respostes anteriors t'has rebel·lat? Contra quins rols imposats i que continuen present en aquells referents sobretot dins la familia has reaccionat? Quines d'aquelles conductes i actituds masclistes no les veus quan et mires al mirall però dones i companyes les han verbalitzat i t'han assenyalat que sí les tens?

La deconstrucció és un exercici de coratge, d'enfrontar-nos amb els nostres fantasmes interns, les pors, els complextes, les ombres i les carències, i sobretot a les mentides d'alló que havies de demostrar com a home...les màximes apreses ara podem qüestionar-les i rebutjar-les,...i arribarem a la terrible conclusió que tots com a homes hem exercit alguna forma de violència masclista al llarg de la nostra existència, sí, tots i cadasqun de nosaltres. La deconstrucció és dolorosa i alliberadora al mateix temps, és permanent, 24 hores, 365 dies, un cop comença no té aturador, per això hi ha tanta resistència neomasclista.

Benefici personal de la deconstrucció? Doncs crec que no és això, no és l'objectiu, perquè principalment seran beneficiàries totes les dones de tot el món, i especialment aquelles que es creuin en les nostres vides. Podem deixar d'acaronar-nos la base de l'escrot i començar de forma inminent aquesta deconstrucció per responsabilitat i acabar amb els 5000 anys de patriarcat? Segurament només així deixarem de ser armes de destrucció massiva per a les dones, les criatures, els altres homes i nosaltres mateixos, només així podrem viure totes i tots en llibertat...no està mal com a benefici col·lectiu oi?

Rubén Sanchez Ruiz
@RobenFawkes

dimecres, 2 de novembre de 2016

I la víctima?


Aquesta és la qüestió fonamental, la pregunta que no es fa ningú; vull creure que sense mala intenció, simplement és invisible, simplement fa mal: I la víctima? I les víctimes? I les supervivents?


Avui he llegit 3 articles i he vist una tertúlia sobre la brutal agressió sexual i intent de feminicidi d'un pres condemnat en ferm, un depredador i sàdic sexual que gaudia d'un permís penitenciari de 3 dies, ell, conscient, ha aprofitat aquest permís per cometre un nou delicte, exactament el mateix delicte en les mateixes condicions (en el mateix lloc geogràfic, amb el mateix modus operandi,...) però amb una tercera dona que es troba actualment greu però estable a la UCI d'un hospital ingresada. 

En primer lloc, enviar totes les meves forces, ànims, abraçades i tot el suport per aquesta dona supervivent que es recupera de les lesions físiques, perquè la recuperació emocional serà molt més llarga, dura i silenciosa. I per suposat vull enviar a M. i a L. tot el meu afecte, tendresa i tot el suport incondicional, temps i energia que us puc oferir com a professional, de tot cor ho sabeu.

Aquesta dona supervivent que tenia la seva vida abans del dia 31 d'ctubre, de cop s'ha vist trencada per la conducta violenta conscient d'un individu que així ho ha decidit, s'han vulnerat tots els seus drets de cop per part d'un home en el cumpliment dels seus drets com a pres/ciutadà dins la societat democràtica a la reinserció social i rehabilitació, i jo pregunto quin preu s'ha de pagar aquestes segones i terceres oportunitats? M'explico, el cost són 1,2,3,...vides trencades de dones? El cost jo crec que és altíssim, massa, per això cal reflexionar perquè estem parlant de vides humanes, vides de dones, d'integritat física i moral, de llibertat, de dolor, de tranquil·litat...de vides trencades...que ho pateixen elles moltes vegades en silenci i les seves amistats, familiars,...perquè sempre va més enllà del dany gravíssim causat a la supervivent directament, també hi ha un dany indirecte i molt potent, d'aquest gairebé no se'n parla mai, el dany a l'entorn de la supervivent, també pateixen molt i sense cap tipus de suport especialitzat.  

He sentit i llegit, avui, molt material respecte aquest violador múltiple que "no s'han analitzat totes les variables no controlades", "factors", "desencadenants", que "havia fet el programa voluntàriament del centre penitenciari  per a agressors sexuals", que "ha degut enganyar a tots els professionals", que "hi ha factors incontrolables que poden desencadenar un nou delicte", "se li creuen els cables", "la reincidència és d'un 6%", "que si el jutge va autoritzar", "que la junta de tractament va emetre informes...", "algo ha fallat o el sistema no funciona"...No he escoltat cap reflexió sobre la banalització de la violència diària i quotidiana, sobre la cultura de la violació, sobre el masclisme. Tampoc he escoltat cap professional ni cap institució asumint responsabilitats pel que ha passat ni cap preocupació cap a la víctima. I la víctima?

M'agradaria demanar i exigir com a professional que acompanya des de fa 15 anys dones supervivents que han patit delictes violents en el seu procés de recuperació una mica de seriositat, i molta humanitat i ètica, per això des d'aquest post em dirigeixo a tots aquells professionals del món de la judicatura, del camp de la salut, de la psicologia, del món penitenciari, policial, periodístic o polític, si llegiu això és per demanar-vos humanitat i ètica. Sempre que aneu a un mitjà de comunicació o feu algun tipus de declaració o article mesureu el vostre llenguatge verbal i corporal, és lamentable la frivolitat quan parleu d'aquests temes, és esgarrifosa i feu mal, provoqueu més mal, i això també és la victimització secundària. M'agradaria que com a professionals escoltessin més la saviesa i experiència de les supervivents, la seva veu està plena de coneixement i aquesta informació és valuosa, perquè es tingui en compte per a valorar i avaluar el risc, la perillositat dels agressors, els programes de rehabilitació, els protocols i circuits, les decisions judicials...Crec que tenim molt aprendre de les supervivents i de la victimologia, tristament molt desprestigiada a data d'avui sovint dins l'àmbit forense i criminal.

Aquest matí sentia profunda ràbia i molta impotència, i he preferit processar i reprocessar les emocions abans d'escriure aquest post, perquè crec que realment es pot canviar molt el funcionament de serveis i institucions, tenim molt per millorar, i hi ha moltes formes i maneres de fer-ho, l'autocrítica i combatre el corporativisme és una d'elles. 

Per acabar, només un apunt: sabeu què deien les víctimes de T.P.C? Que no el deixessin sortir perquè ho tornaria a fer, i així ha estat, lamentablement. Crec que cal estar molt més a sobre de cada subjecte que ha demostrat malhauradament que és un perill públic per a les dones d'aquesta societat masclista, no és just que ell exerceixi el dret a circular lliurement i elles s'hagin de tancar a casa o evitar certs llocs amb la por de tornar a ser agredides per ells, en tot cas que la pressió o coerció la sentin ells, canviem el focus d'una vegada, que els hi apliquin a ells més mesures de vigilància i control 24h costi el que costi econòmicament sempre serà menys que la traumatització provocada per la seva conducta delictiva. Fins que aquesta situació continuïi així està legitimada l'autodefensa feminista, individual i col·lectiva.

 @RobenFawkes

"Sobretot, sigues l'heroïna de la teva vida, no la víctima". Nora Ephron

"Victims are not victims, not some fragile, sorrowful aftermath. Victims are survivors, and survivors are going to be doing a hell of a lot more than surviving"
  

dissabte, 8 d’octubre de 2016

Què passa el 21 d'octubre?


Què passa el 21 d’octubre?

El 21 d’octubre és un dia de protesta global per visibilitzar aquells homes que estem lluitant contra les violències masclistes.

Som conscients que són els homes qui causen més de 60000 feminicidis al món cada any, homes que assassinen dones a cada ciutat, poble i barri de tot el món...homes que pel fet de ser homes es creuen amb el dret d’imposar, violar, agredir, assetjar, controlar, comprar els cossos i les vides de les dones. Són els homes qui ocupen les altes esferes del poder de les grans multinacionals que exploten els recursos naturals i volen exprimir i destruir la terra. Són homes qui des de els seus governs promouen la cultura de la guerra, la cultura de l’extermini, la cultura del genocidi, la cultura de la dominació i la violació.

Som pocs homes que alcen la veu contra els feminicidis, tot i ser opressors ens rebel·lem contra les violències masclistes, i som encara menys qui fem de la lluita feminista l’eix de la seva vida i militància...i per contra són milions els homes que perpetúen les agressions masclistes, i encara més els que són còmplices perquè callen, perquè miren cap a una altra banda com si tot això no anés amb ells, perquè riuen i “jalean” amb els seus grups de whatsapp davant les agressions sexuals múltiples, i són també milions els que insulten a les companyes feministes, els que les qüestionen fent mansplainning, les ataquen als carrers, a les xarxes, als mitjans...cada dia amb els seus comentaris repugnants.

Són milions d’homes que minimitzen les seves actituds i comportaments masclistes cridant #Notallmen, aquests que no volen canviar ni renunciar als seus privilegis,...són homes també qui ocupen l’espai públic com si fos seu fent manspreading, són homes qui utilitzen la violència de forma quotidiana com a forma de resoldre els conflictes, el seu cos, la  seva veu com a arma per a intimidar, per apropiar-se del cos i la sexualitat de les dones.

Són homes qui lluny de responsabilitzar-se de les seves emocions, culpen a les dones de tot, són homes qui jutgen a les supervivents, són homes qui fomenta els prejudicis i mites masclistes...qui sota la capa del “príncep blau” amaga el seu ganivet ple de sang...són homes qui violen a bebès, abusen de criatures i dones cada dia a tot el món.

Alguns homes, només uns pocs volem deixar de ser homes dins el patriarcat, però volem ser més, perquè volem construir masculinitats dissidents, alternatives, no-violentes i co-responsables, i si això ara és possible és només gràcies a les lluites feministes. Estem disposats a deixar-nos la pell en la renúncia dels privilegis masclistes, en el trencament del silenci còmplice i la camaraderia masculina. Volem desenvolupar, responsabilitzar-nos i realitzar els treballs de cures i tasques domèstiques per justícia a les dones que ens han criat i educat. Volem construir relacions sexo-afectives lliures, igualitàries i respectuoses. Volem estar només on les companyes feministes decideixin i desitgin. Volem estar, observar, escoltar i aprendre d'elles. Volem ser traïdors al patriarcat assassí!

Rubén Sanchez Ruiz membre @AliatsF

PD: Des d’Aliats del Feminisme conjuntament amb els companys AHIGE organitzem la concentració/manifestació del proper 21 Octubre a les 19:00 al portal de l’Àngel per anar fins a la pl.Sant Jaume (19:30h). Si podeu venir amb samarreta negra millor. Agraïm tota la difusió d’aquesta acció!

L’acció vol cridar a altres homes a participar a les següents manifestacions:

  • Manifestació del 5 de Novembre a Tarragona contra les Violències Masclistes
           12:00h del migdia a la Plaça Imperial Tarraco.

  • Manifestació el 25 de Novembre a Barcelona, Dia Internacional contra les violències masclistes.
  
Per tots aquests motius volem fer una crida a la mobilització de tots els homes i dones de tots els moviments socials a participar en totes les accions i activitats que lluitin contra les violències masclistes en tots els territoris, i animar a crear més accions i concentracions el proper 21 d’octubre.

Per saber més sobre 21 octubre “Rodes d’homes”:

Per saber més de l’origen de la campanya del llaç blanc: https://heterodoxia.wordpress.com/2008/12/08/la-historia-del-lazo-blanco/
 

dimarts, 20 de setembre de 2016

Opressors (1a Part)

 "L'opressió és una terrible caricatura de l'obediència". SIMONE WEIL

"La justícia no hauria de referirse només a la distribució, sino també a les condicions institucionals necessàries per al desenvolupament i exercici de les capacitats individuals, de la comunicació col·lectiva i de la cooperació". IRIS MARION YOUNG

L'opinió pública evita el terme "Opressió" per a referir-se a la injustícia que regna en aquesta societat. Però per a un nodrit col·lectiu format per activistes i moviments socials l'opressió es part fonamental del discurs polític per tal d'analitzar i avaluar les estructures i pràctiques socials.

Totes les persones oprimides pateixen algun tipus de limitació en les seves facultats per desenvolupar i l'exercici de les seves capacitats, en l'expressió de les seves necessitats, la manifestació dels seus pensaments i sentiments...l'opressió és una condició de grups que viuen situacions d'injustícia, afronten una condició comuna. Aquesta opressió és fàcil de reconèixer públicament en Estats dictatorials..."el mal el fan els altres"...ara bé l'opressió exercida dins d'Estats democràtics no s'identifica com a tal per la majoria de la població, es nega sistemàticament perpetuant-la. L'opressió és estructural i té caràcter sistèmic, les seves causes estan inserides en normes, hàbits, actituds i símbols que no es qüestionen, com tampoc es qüestionen els preceptes que estan subjectes a les regles institucionals i en les conseqüències col·lectives de seguir aquests preceptes. 

Els prejudicis, els estereotips i rols tradicionals, les dinàmiques culturals, les pràctiques educatives, els aspectes jeràrquics de la burocràcia i els mecanismes dels grans "mercats" per distribuir béns i beneficis, fins les conductes més comuns...tots aquests factors produeixen i retroalimenten els agents opressors.

Podem visualitzar l'opressió com una estructura tancada, vigilada i reforçada per barreres, tanques,càmeres, filat espinós...que garanteixen que els grups oprimits segueixin alimentant els privilegis de cada grup opressor corresponent. El concepte de grup social el definim com a tipus específic de col·lectiu i conjunt de relacions socials amb característiques específiques i un sentit d'identitat. 

Per saber si un grup és oprimit o no Iris Marion Young planteja les 5 cares de l'opressió:

1a Classe, Gènere i Explotació:   C.B. Macpherson (1973) parlar de la injustícia de la societat capitalista consisteix en el fet que un grup exerceix les seves capacitats sota control i domini d'uns altres d'acord amb les seves finalitats i els seus propis beneficis. El capitalisme transfereix poder d'unes persones a unes altres. Aquesta transferència genera desigualtat, injustícia i acumulació d'enorme riquesa en un petit grup opressor, mentre la major part del món som expremudes per augmentar el poder del grup privilegiat. En base aquesta perspectiva, el masclisme i opressió contra les dones consistiria en una transferència sistemàtica i unidireccional de poder de les dones als homes. La llibertat, poder, estatus, privilegis i autorealització dels homes és possible perquè les dones treballen i són explotades pels homes. Aquesta explotació de gènere té dos aspectes: la transferència dels resultats del treball material (treball domèstic) i la transferència de les energies sexuals i de criança (treball de cures, Ann Ferguson parla de cura emocional, contenció emocional, empatía i satisfacció sexual). David Alexander (1987) parla com aquesta entrega d'energia, aquesta sobreexplotació dedicada als altres consumeix a les dones i reforça els privilegis masclistes. 

El racisme es creua amb el gènere i amb totes les categories d'opressió, aquest punt serà desenvolupat en la segona part d'aquest post. 

Continuarà...

Rubén Sanchez

Referència bibliogràfica: Young, Iris Marion. "La justícia y la política de la diferencia". Madrid, Cátedra (2000)

divendres, 26 d’agost de 2016

Pedagogia sobre les Ordres d'Allunyament

Les ordres d'allunyament són una mesura de protecció, poden ser cautelars (al cap de 1 o 2 dies després d'interposar la denúncia a comisaria hi ha una compareixença on l'autoritat pertinent, el jutjat d'instrucció o el jutjat de violència sobre la dona corresponent pot dictar-la, sempre i quan la demani la pròpia víctima, l'acusació particular o la fiscalia) o també les ordres d'allunyament poden ser una pena accesòria dins la sentència condemnatòria per alguns tipus de delicte violent.

En moltes ocasions hi ha confusió entre Ordre d'Allunyament i la Ordre de Protecció. La Ordre de Protecció són diferents mesures de protecció per a casos de violència de gènere (art.544 ter) i violència domèstica (art.544 bis). Dins la OP (Ordre de Protecció) hi ha mesures penals i/o civils i/o socials, es poden adoptar algunes,  totes o cap d'elles. Les penals serien la prohibició de comunicació per cap mitjà (carta, telèfon, email, xarxes socials,...) inclós per terceres persones. La prohibició d'anar a determinats llocs, per exemple al domicili, al lloc de feina,...i la prohibició d'apropar-se a determinades persones a X metres, 50, 100, 200, 500, 1000 metres. La Ordre d'Allunyament seria un subtipus dins l'Ordre de Protecció.

La prohibició o privació del dret a la lliure circulació pujaria de nivell amb l'expulsió i prohibició d'entrada a un barri, vila o ciutat determinada. També una mesura extrema de protecció seria la Presó preventiva que pot arribar fins a la data del judici oral, és a dir l'agressor està tancat a presó fins el dia del judici oral, és la mesura més dràstica i només s'adopta en situacions extremes i delictes molt greus i amb moltes proves. Sóc conscient que és la mesura més extrema, però també crec que en casos de violència de gènere la mesura de presó preventiva s'hauria d'adoptar en més ocasions, ja que el risc és alt, m'explico, si tenim en compte el perill real que la dona que està vivint la violència masclista perdi la seva vida o llurs criatures, per tant cal sacrificar "la llibertat" de l'agressor masclista per garantir la vida de la dona i llurs criatures, crec que és motiu suficient i necessari per dictar la mesura.

Cal dir que les Ordres de Protecció són efectives, funcionen, vull dir que la gran majoria d'agressors masclistes que tenen una Ordre la cumpleixen. El problema és que els Jutjats "especialitzats" NO les donen, no creuen a les dones que denuncien violència masclista, o també verbalitzen que no serveixen per res, i això és un problema greu. Aquests jutges i jutgesses són extremadament garantistes i creuen que si un agressor té una Ordre de Protecció és un indici o es podria utilitzar en contra de l'agressor com a prova en el judici oral. Cal dir que és un element judicial, un mecanisme per evitar més risc, evitar un dany major i evitar que la situació vagi a més, evitar un nou delicte violent, la Ordre de Protecció és un trencament a una situació espiral i cíclica.

Des de fa 10 anys la interposició d'Ordres de Protecció per part dels jutjats especialitzats ha descendit dràsticament, el que vull dir analitzant les dades és que el sentiment de credibilitat del testimoni de la dona que ha patit violència masclista ha disminuït. M'explico, l'any 2009 s'adoptaven un  34'7% d'Ordres de Protecció, el passat 2015 es van adoptar un 28'7% de les Ordres. Una caiguda del 6%, i si ens fixem en el 71'3% de casos que han denunciat i surten per la porta sense cap tipus de protecció, la OP denegada o directament amb l'arxiu de la causa.

És alarmant que el 40% de les dones assassinades per agressors masclistes el passat 2015 havien interposat una denúncia, és a dir havien demanat ajuda i protecció. Cal exigir responsabilitat a les institucions en aquesta negligència i manca de rigor en les seves intervencions, principalment a l'intocable poder judicial, és antidemocràtic la seva impunitat i el seu classisme, cal humiltat per reconèixer que sí necessiten ajuda per decidir si interposar o no Odres de Protecció, cal desenvolupar la transdisciplinarietat en la lluita contra la violència masclista, i dins el sistema judicial posar en funcionament equips professionals de valoració integral amb perspectiva de gènere de manera inminent, tal com recull la Llei 1/2004.

@RobenFawkes
"Detrás de mujeres felices, hay machistas abandonados"

PD: Si ets un agressor masclista i estàs llegint aquest post, si ets un individu al qual un jutjat X ha dictaminat una Ordre de Protecció o una ordre d'allunyament, et recomano que la cumpleixis de forma estricte, perquè quebrantar-la és un delicte de desobediència i està penat amb 3 anys de presó. Aprofita aquest temps que tens la Ordre per reflexionar, demanar ajuda professional al SAH i allunyar-te al màxim de la víctima i les persones properes a ella. Si creus que no pots cumplir-la, has pensat en fer-li més mal a la víctima o a altres persones, i ets incapaç de respectar decissions que ha pres ella, el millor que pots fer és suïcidar-te i punt.

 Més informació i anàlisi sobre la DENEGACIÓ  d'Ordres de Protecció a l'Estat:  http://www.eldiario.es/sociedad/Barcelona-Cartagena-posibilidades-proteccion-violencia_0_551895267.html

 Més info sobre les ORDRES DE PROTECCIÓ: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Violencia-domestica-y-de-genero/La-orden-de-proteccion/

M'agradaria dedicar aquest post a Angela Gonzalez, la seva lluita valenta conjuntament amb Women's Link van aconseguir que la Unió Europea sancionés a la Justícia Espanyola:  http://www2.womenslinkworldwide.org/wlw/new.php?modo=detalle_prensa&dc=481 tot i que encara la Justícia espanyola no ha compensat a Àngela.

dilluns, 8 d’agost de 2016

Caçar pokémons masclistes GO!


Es pot establir algun tipus de conversa o diàleg amb un individu que amenaça amb violar a una dona? Algú que quan dones un argument fonamentat o una dada estadística insulta? Algú que utilitza imatges de companyes feministes sense cap consentiment per fer memes masclistes? No, block and spam. això és CAÇAR POKÉMONS MASCLISTES.

El col·lectiu de matxitrolls i matxirulos a les xarxes socials augmenta cada dia com els pokémons, també s’engreixa el grup de còmplices covards que fan difusió i rt de les seves agressions masclistes.

Preocupa que fins i tot organitzen campanyes de recollida de diners per realitzar documentals que volen donar força als seus tòpics i mites masclistes, per encara tenir més suport de l’opinió pública, tot i que cal dir que la ràpida resposta i resistència feminista ha aturat recentment un d’aquest maleïts projectes #silenciados...

Tot un conjunt d’emocions bulleixen dins meu: preocupació, ràbia i indignació conviuen simultàniament, perquè estic observant darrerament que determinats matxitrolls i neomasclistes que tenen popularitat estan “crescuts”, m’explico, es veuen amb la capacitat i el dret d’orquestrar campanyes en contra de determinades companyes feministes que han denunciat de forma admirable els discursos i pràctiques d’aquests personatges, han denunciat de forma contundent que aquests agressors estan incitant a la violència masclista, i el perill i terribles conseqüències pot tenir això. El fabricant de violadors en sèrie Àlvaro Reyes “the game” s’ha atrevit a denunciar per delicte contra l’honor a una companya que demana el tancament del seu canal de youtube,  estem en “el mundo al reves” com diria Galeano és l’agressor qui denuncia en comptes de ser denunciat... també cal dir que s’està organitzant la resistència i ahir va ser TT #STOPAlvaroReyes.

Per animar aquest agost us proposo aquest nou esport (encara no és olímpic), Caçar Pokémons Masclistes o Matxitrolls, aquí us facilito una petita classificació per detectar diferents espècies masclistes amb una sola neurona que connecta la punta del penis amb el tronc encefàlic. Actuen principalment sota anonimat o no a les xarxes socials.

Matxirulo o Matxuno: Subespècie homínid matxigarruludinus que fa de la seva ignorància un arma de destrucció massiva contra les dones, a través dels seus pensaments, actituds i comportaments masclistes injecta toxicitat allà on respira. Afortunadament està en perill d’extinció tot i que fa 5000 anys que circula pel món. Es caracteritza per la seva mitja neurona que només li permet articular frases o tweets amb 4 o 5 paraules de les quals 2 són Puta, Guarra, Perra, A fregar, me comes la polla, mira que peras ...Aconsegueix construir un cop l’any un frase de 6 o 7 paraules amb el risc que li explota el cervell autodestruïnt-se, perquè ha forçat la màquina, una llàstima.

RABOlucionaris: La pedagoga feminista Eva els va descobrir en una expedició fa pocs anys i els hi va posar nom, hi ha dos famílies: els Anarkomachos també anomenats MatxoPunks i els Masclistes-Leninistes, totes dues subespècies son subtipus de la família dels Masclistes progres que ells mateixos es pensen que són d’extrema esquerra quan el que són d’extrema mentalitat patriarcal, alguns fins i tot parlen en femení i utilitzen arguments una mica elaborats pseudofilosòfics, pseudobiològics, pseudopolítics,...i creuen que el patriarcat també els oprimeix a ells...en perill d’extinció gràcies a la lluita feminista.

Matxielegant: Subespècie homínid neomasclista molt educat i correcte en los palabros i les formes, però que dispara un verí coent sota cada mot, en moltes ocasions en forma de pregunta parany amb doble vincle dirigida eficaçment a posar-te dels nervis...

Aquestes subespècies poden combinar-se i aliar-se entre ells, i reproduir-se com els gremlins, compte!! per això són POKÉMONS MASCLISTES o MATXITROLLS, ara les podeu caçar a través de twitter, facebook, i youtube principalment. 
Ànims i segur que descobriu més subespècies!!

Bona cacera! Afileu les pokeballs feministes!

Cap agressió sense resposta!

Salut
Rubén Sanchez
@RobenFawkes

Banda sonora del post: Klitosoviet https://www.youtube.com/watch?v=fG3oO67CZA8&index=19&list=PLFNJJbk3r72R_MEK9kEUGfDCEhnqfOTnK

PD: Aquí la classificació de MACHUNOS molt més elaborada de la companya Irantzu Varela del Tornillo: 
https://www.youtube.com/watch?v=Lm7QY_RIELU

I aquí la classificació de les companyes Locas del Coño: Premios TopMatxitrolls Gener 2016: 
http://www.locasdelcoño.com/2016/02/premios-machitroll2016-top-10-enero/

dilluns, 11 de juliol de 2016

Amor líquid i dependències emocionals

Vivim i ens relacionem en una societat cada cop més individualitzada, fragmentada i més centrada en el patiment propi i, sovint, fins i tot ni això, estem més dissociats/des i anestesiats/des del dolor i des del patiment aliè.
Les relacions socials d’amistat i les sexoafectives haurien de ser un bàlsam, un petit oasi on beure llibertat, on nodrir-nos, on gaudir, compartir alegries i sostenir el dolor…, però, lluny de tot això, tot i que hi ha excepcions…, les interaccions oscil·len entre el malson i el dolç somni idíl·lic de l’amor romàntic. Actualment, l’ambivalència, la intermitència i la reificació (convertir les persones en propietats) són els eixos de les relacions humanes postmodernes.

El maleït patriarcat condiciona com a paradigma únic de parella l’amor romàntic, l’ànsia de posseir la família nuclear, l’obligació de reproduir-se i la dominació com a forma «normal» de viure i de conviure.

S’entén com a dependència emocional patològica el lligam psicològic amb una persona que és tòxica, on la relació emocional o el vincle amb ella produeix més patiment i dolor intens que no pas moments de pau i de benestar. La ruptura sentimental en moltes ocasions es viu com a fracàs, frustració, por, inseguretat, buidor, soledat, és desaparèixer…, si no és amb aquest altre. Puntualment —o temporalment—, podem experimentar-ho i continuar endavant, no passa res, cicatritzem les ferides emocionals; ara bé, també es pot fer crònic i llavors tot es complica… La dependència emocional està relacionada amb les conductes abusives i la violència, és un factor clau per entendre la dificultat de la ruptura de la relació abusiva. Cal reivindicar el dret a la ruptura, a la desconnexió, a la incomunicació, necessari en molts casos per fer aquest procés de cura, neteja de la infecció i cicatrització, perquè tot allò que no es treballi emocionalment després de la ruptura s’afegirà com a motxilla a la futura relació sexoafectiva…
La cultura del consumisme, fruit del capitalisme més salvatge, condiciona les nostres emocions; sí, condiciona —i molt— la forma d’estimar i de vincular-nos entre nosaltres. De la mateixa manera que el maleït patriarcat condiciona com a paradigma únic de parella l’amor romàntic, l’ànsia de posseir la família nuclear, l’obligació de reproduir-se i la dominació com a forma «normal» de viure i de conviure. La fusió amb l’altre o la dominació semblen ser les dues alternatives possibles davant del conflicte i de la tensió interna viscuda en les relacions sexoafectives. Compte: en moltes ocasions són les mateixes mans que acaronen les que ofeguen.
Vivim en una societat accelerada, en què cal viure a tota velocitat com la tecnologia, i això ens impulsa a la satisfacció immediata, quasi instantània. El desig necessita temps per descobrir, paciència per créixer, esforç per madurar l’aprenentatge de la demora de la satisfacció personal, coratge per gestionar i responsabilitzar-se de la frustració, i crec que cal caminar cap a la satisfacció col·lectiva.
Ara podem observar que, de l’amor, se’n parla en termes econòmics: inversió en la relació sexoafectiva, avaluar l’interès variable de la implicació en la relació…, sembla més la Borsa que una relació entre persones. S’avalua el compromís en relació a la fórmula matemàtica de costos-beneficis, en comptes de valorar-lo en termes de salut, dignitat, llibertat i justícia.
Som éssers socials i històrics, és innegable, busquem i necessitem «el ramat» per trobar suport, coratge, escolta, reconeixement, consol, alegria, plaer i solidaritat.
Però, la moderna societat líquida veu opressió en el compromís…, quan aquesta durabilitat no funciona, pot redimir-nos la rapidesa del canvi…, però, amb conseqüències…, les connexions personals breus i superficials tipus wifi són més econòmiques i fàcils, però no sempre la quantitat omple més que la qualitat.
Il·lustració: Oriol Carbonell

Un altre perillós mite de l’amor romàntic patriarcal és l’omnipotència de l’amor, és a dir, creure que «l’amor ho pot tot» i la perversió de poder canviar l’altre a través del poder de l’estima i de l’afecte…, construir un clon per no acceptar la riquesa de l’alteritat i la diversitat de l’altre. Cal estimar com vulguis, però des de l’autenticitat, la llibertat, la creativitat i la diversitat.
En la suposada societat de la hipercomunicació —amb més desinformació que mai—, s’ha contaminat el tipus de comunicació dins les relacions sexoafectives, es busca ofegar els silencis amb missatges, la por a connectar amb els pensaments propis i les emocions, amb el dubte i la incertesa. Tornem a la qüestió: resulta més important la quantitat de missatges que el seu contingut i això no pot ser. La compulsió d’apagar la introspecció, l’autocrítica i la reflexió pel vòmit impulsiu i controlador, la interacció frenètica i frívola. El silenci ara pren un nou significat: ara el silenci a les xarxes socials s’interpreta com exclusió social.
Podem construir noves formes d’estimar, amb una economia feminista dels vincles i dels afectes, treballar per la responsabilitat de les conductes i de les seves conseqüències, pel benestar col·lectiu, per la cura de l’altre, i per això necessitem desenvolupar una empatia radical, per teixir relacions sexoafectives lliures i recíproques, per crear comunitats lliures de masclisme, interdependents, on la confiança i el suport mutu siguin l’essència, la construcció de vincles afectius segurs.

Rubén Sanchez Ruiz

Primera col·laboració amb el diari SOLIDARITAT OBRERA:  5 Juliol 2016
Per consultar tots el diari: http://lasoli.cnt.cat/

diumenge, 26 de juny de 2016

Aquest estiu...

Imatge Platja Okinawa (Japó)
Sí, arriba l'estiu, i el període de vacances, un espai per descansar, per llegir, per reflexionar sobre tot el curs anterior i el que queda d'any...però també com el nadal es converteix en un període de malson i preocupació per a moltes mares supervivents de la violència masclista, que veuen com la llei obliga que llurs filles i fills hagin de passar molt de temps, massa, d'anar amb un pare/progenitor masclista i maltractador una bona temporada... de 15 dies a 1 mes el màxim...és molt de temps.

Aquest període és una època de por, d'incertesa, de malestar...si com a mare ja veus les conseqüències quan torna el fill o la filla del cap de setmana amb el maltractador, millor dit del règim de visites amb ell, perquè moltes vegades cumpleixen amb la llei però les criatures es queden a casa de l'àvia o a casa de la nova parella d'aquest,...després de 15 dies o 1 mes en un altre entorn molt més hostil, la tornada és dura.

Recomanacions:

1.Ocupa el màxim el temps lliure amb activitats saludables i exclussives per tú. La programació l'has de fer amb temps, amb bona previsió si ja coneixes les dates que les criatures marxaran. No confiïs en la improvització, no acostuma a tenir bons resultats, fes una llista d'aquelles activitats que fa temps que t'agradaria fer, aquest temps que la llei t'obliga a no poder gaudir-lo amb les criatures has d'invertir-lo en tú necessàriament, la teva salut i benestar. Perquè el cervell preocupat cal distreure'l perquè descansi, el pensament recurrent et pot fer més mal que bé, i sumir-te en el dolor i l'angoixa encara et debilitarà més, has d'agafar forces i energia per la tornada que serà llarga, per gaudir amb energia amb les criatures quan tornin.

2.Envolta't de persones de confiança. Pots aprofitar per quedar amb aquelles amistats que fa temps que no veus, aquelles persones que t'han demostrat que t'estimen durant tot aquest procés de recuperació, i dedicar energia per cuidar-les per visitar-les en el seus llocs d'estiueig, així canvies de context i surts de casa. Aquestes amistats es sentiran molt bé de donar un cop de mà, i estaran encantades que vagis uns dies amb elles i ells. Tú, carrega piles, carrega't de bona energia que la necessites per tot l'any, ets una supervivent i també tens dret a gaudir i descansar.

3.Com a màxim fes 1 a 3 intents de comunicació a la setmana amb els teus fills i filles, saps que l'altre progenitor no t'ho posarà gens fàcil, i et generarà molta ràbia, impotència i frustració no poder parlar amb ells o elles, no poder comunicar-te amb els teus fills i filles. En el cas que sí ho aconsegueixes et recomano que no allarguis la conversa telefònica, perquè molt probablement ell haurà posat el "mans lliures" i estarà escoltant tota la conversa, i el més preocupant pels teus fills,/filles és que estarà observant i pressionant perquè ell o ella faci les respostes que el maltractador vol escoltar (progenitor no-custodio agressor masclista)...això genera pressió i patiment a ells/elles, i tú també patiràs indirectament perquè els/les escoltaràs "estranys", incòmodes...i tendiràs a l'autoculpa. Està clar que depèn molt de l'edat dels teus fills i filles, a menys edat més vulnerabilitat a la manipulació i el xantatge emocional, on els agressors són grans mestres, una de les frases que més utilitzen: "tant que t'estima la teva mare i no t'ha trucat cap dia de vacances que has estat amb mi" per això i si és necessari es pot ensenyar el registre del telèfon o fer "pantallazo" per tal de demostrar que sí els/les has trucat, que com a mare has fet varis intents. També cal reflexionar si la trucada respón a una ansietat teva com a mare preocupada per com estarán les criatures, (acostumo a dir que de les males notícies t'assebentes de seguida...) o si respon a les ganes de comunicar-te amb ells i elles, i treballar tot l'any perquè les criatures verbalitzin al pare maltractador que volen parlar amb tú si així ho volen i tenen la necessitat, i no per obligació o per quedar bé amb tú, que demanin parlar amb tú o trucar-te sempre que vulguin.

4.Prepara't per la tornada, sobretot molta paciència, les criatures necessiten temps per adaptar-se a la nova realitat, la vida i convivència amb la seva mare. És molt probable que tornin irritables, freds, agressius fins i tot, això durarà uns dies. No recomano interrrogatoris de tercer grau a la tornada, allò que ells i elles lliurement vulguin compartir ho faran, no pateixis. Fora bó també passar uns dies a casa fent activitats boniques, facilitarà l'adaptació, abans de marxar fora de vacances amb tú.

5.Insisteixo molt en la preparació prèvia a la marxa de les criatures durant les vacances amb el pare maltractador, que coneguin molt i molt bé i de memòria quin dia tornen amb tú. Poden emportar-se algun mocador amb colònia que tú utilitzes habitualment o alguna peça de roba (pijama del nen o la nena) impregnada amb una colònia que a ells/elles els hi agradi molt o els hi recordi a tú o a casa, les ajudarà en moments o hores d'anyorança. Si s'emporten algun objecte de valor sentimental és molt probable que el maltractador pugui fer xantatge amb aquest, o el perdi, el trenqui o li amagui...sona molt fort però les supervivents que estiguin llegint aquest post saben que és així. També té un efecte molt potent acordar amb la criatura, que a una hora concreta del dia o del vespre estaràs pensant en el teu fill o la teva filla, que en aquell moment màgic estareu juntes, a uns quants km de distància estareu connectats/des...

Aquest estiu...desitjo que sigui un estiu d'empoderament i mínim patiment possible. Tú no tens cap culpa d'aquesta situació, és molt menys violent aquesta situació temporal de règim de visites, que dura uns pocs dies o unes setmanes que la convivència permanent i diària amb un maltractador masclista dins de casa, i ser testimonis directes en el día a dia de la violència masclista contra tú dins de casa abans de la ruptura de la relació. Per tant has pres una bona decissió, la fi de la convivència perquè tens dret a viure tú i les teves criatures sense cap forma de violència, i volem desenvolupar la capacitat de resiliència de les criatures en tots els contextos, i tú com a mare resilient ets agent promotora.

Una gran abraçada a totes les mares guerreres i supervivents!

Rubén Sanchez Ruiz
@RobenFawkes

PD: Si l'has trobat interessant, segur que aquests 2 posts relacionats amb aquest també seran pràctics:
El pare intocable 1: http://elditalanafra.blogspot.com.es/2015/05/el-pare-intocable-part-i.html
El pare intocable 2:  http://elditalanafra.blogspot.com.es/2015/08/el-pare-intocable-part-2.html

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...